Pati Manning
C. de Montalegre, 7
El poble Q’eqchi’ de Guatemala manté una relació profunda amb l’aigua, entesa no només com un recurs natural sinó com un ésser viu essencial per a l’equilibri entre les persones, la natura i el territori. Les dones hi tenen un paper central com a cuidadores i guardianes de l’aigua, ja que la recullen, la protegeixen i transmeten els coneixements, rituals i pràctiques ancestrals vinculats a la cosmovisió Q’eqchi’. Des de la perspectiva cos-territori, consideren que la salut dels rius i la de les comunitats són inseparables: la degradació de l’aigua afecta també la memòria, la identitat i la continuïtat cultural del poble. Aquesta relació es troba amenaçada per projectes hidroelèctrics, extractius i turístics imposats sense el consentiment de les comunitats. Infraestructures com Renace i Oxec, amb capital d'empreses espanyoles, han alterat greument el riu Cahabón, reduint-ne el cabal i provocant impactes ambientals, socials i culturals que es consideren tant un ecocidi com un etnocidi. Les dones són les més afectades per la manca d’aigua i les violències associades a aquests processos, però també lideren la defensa del territori malgrat la persecució i la criminalització. Paral·lelament, l’expansió del turisme i la gentrificació afavoreixen la privatització dels espais naturals i l’expulsió de les comunitats dels seus territoris. Per al poble Q’eqchi’, defensar l’aigua significa defensar la vida, la memòria, la cultura i la supervivència col·lectiva. Podeu consultar més informació de l'exposició "Dones d'aigua. Resistència Q'eqchi'" al web de l'alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes. Darrera actualització: 12/06/2026
Este contenido se publica en catalán.Tu navegador puede traducirlo automáticamente: usa el icono o el menú de “Traducir página”.
Fuente: Open Data Diputació de Barcelona · ver en origen · Licencia CC BY 4.0
Información obtenida de fuentes públicas. Verifica horarios, precios y disponibilidad en la web oficial del organizador antes de desplazarte.