Exposició "Tantes històries. Tantes preguntes", de Max de Esteban

L'exposició

"Tantes històries. Tantes preguntes" reuneix més de cinquanta obres, entre fotografies, vídeos i instal·lacions, articulades entorn de preguntes urgents sobre tecnologia, economia i paisatge. Totes les obres formen part d'un projecte més ampli titulat

Estètica de l'extinció: infraestructures del capitalisme contemporani , una investigació artística de llarg recorregut sobre les infraestructures clau que estan definint el segle XXI. En aquest context, les infraestructures s'entenen com tecnologies, sistemes i condicions materials que sostenen la construcció de significat i la gestió del poder econòmic i social. Més enllà de la seva funció operativa, delimiten i habiliten allò possible, marcant els límits de la nostra imaginació.

A través de diferents llenguatges, Max de Esteban planteja una mirada crítica sobre els sistemes que organitzen la vida actual i sobre allò que, tot i ser essencial, sovint roman ocult. A

White Noise (2020), presentada tant en format audiovisual com desplegada en sèrie fotogràfica, l'artista s'aproxima als sistemes invisibles que estructuren la vida contemporània: xarxes de dades, automatització, circuits de decisió i formes de poder que operen silenciosament en el dia a dia.

Les fotografies de

20 Red Lights (2017) aprofundeixen en aquesta investigació dirigint la mirada cap a espais vinculats a la producció tecnològica i a les arquitectures del capitalisme avançat: llocs funcionals, sovint anònims, que condicionen l'experiència col·lectiva sense ocupar un lloc central en l'imaginari visual.

La mostra inclou també

Cartografia provisional – entrevista amb la meva mare (2023), un vídeo monocanal en vuit capítols en què la història íntima i la memòria familiar s'entrecreuen amb processos històrics més amplis, revelant com els grans canvis polítics i econòmics travessen l'esfera personal.

Finalment, la instal·lació

Fractal Landscapes (2022), realitzada a partir d'un conjunt de fotografies impreses sobre seda, expandeix la reflexió cap al territori i les seves mutacions, proposant una lectura del paisatge com a arxiu material de l'activitat humana.