Exposició 'Memòria, arquitectura. Genocidi. Una humil reflexió'

L'exposició planteja, com a repte de futur, la necessitat de reflexionar sobre la relació entre arquitectura i crisis humanitàries a partir del genocidi de Gaza. La mostra integra set deconstruccions poètiques d'una casa palestina que materialitzen el dolor i esdevenen un vincle simbòlic entre l'arquitectura i les crisis humanitàries. Deconstrucció poètica En el marc de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura i en referència a l'objectiu del Congrés UIA 2026 -devenir arquitectura per a la transformació del planeta-, Memòria, Arquitectura i Genocidi. Una humil reflexió proposa incorporar entre els reptes futurs d'aquest esdevenir una breu consideració sobre la capacitat de l'arquitectura per afrontar i interpretar les grans crisis humanitàries. El relat de l'exposició es construeix a partir de l'expressió del dolor com a vincle entre arquitectura i crisi, materialitzat mitjançant la deconstrucció poètica d'una casa palestina. Les deconstruccions expressen set devastacions que disloquen la casa rural de Lifta, símbol de l'arquitectura, i es materialitzen en set cases adjectivades: la casa de la Palestina desmembrada, la casa del bombardeig, la casa dels nens, la casa buida, la casa del desplaçament, la casa de la fam i la casa del dolor. Fragments de Gaza Les escultures estan realitzades amb xapa metàl·lica. Les imperfeccions de la construcció, així com l'oxidació lliure fins al tancament de l'exposició, formen part del projecte i de la seva evolució posterior. Les peces són fragments simbòlics de les runes de Gaza que adquireixen singularitat a partir de la seva descontextualització. S'evita el tremendisme i es procura que la materialitat de les peces guiï el visitant cap al reconeixement de l'intangible, en un punt just de dramatisme que permeti interioritzar el dolor palestí. Quan, per la seva lleugeresa, l'expressió de l'intangible amb el ferro resulta insuficient, aquest es cobreix amb pells que reforcen el missatge de l'escultura. A la casa dels nens -més de 64.000 criatures assassinades-, la imatge de la xarranca dibuixada al terra evoca el joc infantil. A la casa del desplaçament, l'arbre sec vist des del llindar simbolitza la fugida cap a Rafah, mentre que la contemplació del llindar des de l'arbre suggereix el retorn cap a Gaza. A la casa de la fam, aquesta s'expressa mitjançant dues pells: una radiografia i una capa de sorra al terra que remet al vers "la fam, que amb la sorra es mastega", del llibre Gaza. Finalment, la casa del dolor és tallada per làmines blanques inspirades en els sudaris que, segons la tradició islàmica, embolcallen els cossos en els enterraments. Barcelona 1938, Gaza 2025 El subsol del Casal de Barri Torre de la Sagrera amaga un refugi antiaeri en perfecte estat de conservació, descobert l'any 2021. En el seu interior, set maquetes blanques representen les ànimes de les cases i estableixen un nexe simbòlic entre els bombardejos de Gaza i els que va patir Barcelona. Agraïments Al Casal de Barri Torre de la Sagrera, a Maria Pérez i als seus col·laboradors per la seva acollida i suport. Als ferrallistes Akile El Arras Boujia i el seu fill Saber, pel seu saber fer capaç de convertir el ferro en cartró. Organitzadors: Miquel Vidal

Este contenido se publica en catalán.Tu navegador puede traducirlo automáticamente: usa el icono o el menú de “Traducir página”.