Exposició "Ouka Leele. Barcelona 1978–1980"

Ouka Leele , nom artístic de Bárbara Allende Gil de Biedma (Madrid, 1957–2022), va ser una figura clau de la fotografia espanyola contemporània i una de les artistes plàstiques més representatives de la Transició. Amb un llenguatge visual lliure i experimental, va trencar els límits entre fotografia, pintura i performance, i va ser una poeta original i sensible. La galeria RocioSantaCruz, gràcies a la implicació de Maria Rosenfeldt, filla de l'artista i responsable de l'arxiu Ouka Leele, reuneix i presenta per primera vegada en format expositiu un conjunt de fotografies de la sèrie Peluquería i altres obres que l'artista va realitzar durant la seva estada a Barcelona. Tot això a partir de l'estudi de mes de 600 negatius i fulls de contacte de l´època, molts inèdits. A aquest material s'hi afegeixen textos i poemes inèdits de Ouka Leele que formen part de l'arxiu de la revista Ajoblanco . Al llarg de la seva carrera, Ouka Leele, va mantenir una relació estreta amb Barcelona, hi va viure des d'agost del 1978 fins a 1980. És en aquesta ciutat on va realitzar la seva més important sèrie, Peluquería , que forma part de la col·lecció permanent del MNCARS i que ocupa una Sala de la seva recent exposició. El 1979, sota el títol Peluquería i en el que va ser la primera exposició de l'artista, la sèrie es va mostrar per primera vegada a la galeria Espectrum de Barcelona. Posteriorment, la va acollir la sala Redor de Madrid, espai d'art clandestí durant el franquisme. La revista Star va publicar fotografies d'Ouka Leele en diverses ocasions, van ser portades o contraportades als núm. 43, 46, 48 i 52. Va ser també l'època què va relacionar-se amb els membres de la revista El Rrollo Emascarado , com Nazario i Montesol, i altres figures clau de l'escena artística catalana com Mariscal, Pepichek, Pepe Ribas i Sergi Pàmies, així com amb membres de la Movida madrilenya instal·lats a Barcelona, com el Hortelano i Ceesepe. Durant els anys següents va tornar periòdicament a la ciutat. Daten d'aquest període els retrats a Miquel Barceló, Ariadna Gil, Joan Manuel Serrat i La Fura dels Baus, entre d'altres. I els textos sobre fotografia per a la revista Ajoblanco , que mai no es van arribar a publicar. Ouka Leele va encarnar l'esperit de llibertat creativa i de ruptura que va definir la Transició espanyola cap a la democràcia. Amb un llenguatge visual lliure i experimental, va trencar els límits entre fotografia, pintura i performance. També a Barcelona, al 2019, fotografies d'Ouka Leele formen part de La Movida. Crònica d'una agitació. 1978-1984 1978-1984 , en la Fundació Foto Colectania, exposició coproduïda amb Les Rencontres d'Arles. Barcelona, amb la seva vitalitat cultural i la seva història d'avantguarda artística, va ser un lloc clau per a la difusió i la consolidació de l'obra d'aquesta artista innovadora. És indubtable que l'escena cultural catalana va reforçar la seva projecció nacional i internacional. Alhora, la seva presència va contribuir a enriquir el panorama artístic barceloní i a enfortir els vincles culturals entre diferents ciutats espanyoles a les darreres dècades del segle XX. El projecte posa en valor l'etapa catalana dins la trajectòria de l'artista. Les obres de l'exposició reflecteixen els trets essencials del seu univers visual com l'ús expressiu del color, la càrrega simbòlica i la fusió entre fotografia i pintura, sempre en estreta connexió amb Barcelona.

Este contenido se publica en catalán.Tu navegador puede traducirlo automáticamente: usa el icono o el menú de “Traducir página”.