Exposició "1959. Joan Claret. Pintures"

En el marc del Barcelona Gallery Weekend, la Galeria Marc Domènech organitza l'exposició "1959. Joan Claret. Pintures". Joan Claret (1929-2014) va ser durant molt temps un artista amb una gran projecció internacional i un dels valors més destacats de la pintura abstracta catalana de la segona meitat del segle XX. Darrerament s'han dut a terme varis projectes expositius que han contextualitzat el seu treball i n'han destacat la seva rellevància. Amb aquesta exposició, volem contribuir no només a destacar la figura de l'artista, sinó també a centrar-nos en un sol any de la seva carrera – un any en què l'artista proposa per primer cop un conjunt d'obres que es convertiran en el fonament de tota la seva carrera posterior.

Totes les obres de la mostra provenen de la col·lecció de l'artista i la majoria es veuran per primera vegada després de dur a terme un acurat treball de neteja i conservació per a protegir aquest important llegat i recuperar-ne la força i els matisos originals. El resultat és un conjunt de pintures extraordinàries que testimonien la força que, igual que amb l'obra de Joan Vilacasas, Joan Puig Manera o Enric Planasdurà, entre d'altres, tingué la pintura geomètrica i la cinètica a casa nostra durant els 50 i els 60.

De fet, l'any 1959 va ser crucial per a Joan Claret; també és l'any en el qual torna de París i du a terme la primera exposició individual a la Sala Gaspar. Va significar la ruptura definitiva amb la pintura de ressò clàssic i figurativa que havia fet després d'abandonar la carrera d'arquitectura a principis dels 50 i engegava un camí centrat en el constructivisme. La seva aposta va ser valenta i decidida, ja que hem de tenir en compte que pràcticament tot l'espai artístic d'aquell moment l'ocupava l'informalisme. Cirici-Pellicer ja va dir de Claret que era un "pintor constructivista pur, un heroi resistent vers l'informalisme". El 1959, doncs, és l'any en el que Claret abraça d'una manera totalment convençuda una pintura geomètrica, inspirada pels seus coneixements arquitectònics alhora que estableix una evident distància formal amb la nombrosa comunitat artística informalista del moment.